Xarranca

Una pedreta plana o un tros de teula per llençar a les caselles guixades a terra, i una mica d’habilitat per saltar a peu coix, és el que necessitaríem per jugar a un dels jocs més internacionals.

Diuen que els grecs ja hi jugaven, i que li deien “ascolias”, i que amb els romans es va estendre la seva popularitat. Sigui quin sigui el seu origen, el cert és que ara com ara tothom el té present en el seu imaginari infantil: qui no recorda una xarranca al seu pati de l’escola?

El podeu trobar amb diferents noms, com Xarranca, Sambori, Nonet, Palet, Xinga o Eixarranca si volteu pels Païssos Catalans; però també l’anomenen Rayuela, Tejo, Avión, Bobito, Tangara, Cascayu, Mariola, Mocha, Picarona, Marelle…i un llarg etcètera.

Tants noms, com tantes variants del seu dibuix, però sempre carregades de simbolisme: un laberint que es tanca en cargol, un camí ple d’obstacles en el creixement de la vida fins a la mort o fins i tot podríem establir un paral·lelisme amb la planta en creu de les esglésies en què entrem de la foscor cap a la llum o el cel, ja que el model d’avió o creu podria haver estat inventat per un monjo espanyol. A continuació podeu veure alguns models:

Tot i que els models són diferents les regles són pràcticament iguals, es llença la pedreta començant pel número 1 (ha d’entrar dintre de la casella si no és vàlid) i a continuació hem de fer tot el camí a peu coix saltant la casella marcada fins al final, després haurem de tornar recollint la pedreta. Si en algun moment trepitgem ratlla o posem l’altre peu a terra perdem el torn. El següent pas, serà llençar al dos, i així successivament fins al darrer. Guanya qui primer fa tot el recorregut.